Aprofite una variació sobre el títol de l’arxiconegut text de Josep Pla per donar-li nom a aquest escrit, en el qual sols pretenc fer-vos partíceps i despertar-vos la curiositat sobre algunes de les combinacions que hem estat tastant aquesta fira, en molts casos sense saber que era. Ens centrarem sols en les novetats, es clar.
Entrant en matèria, segur que tots opineu que el campió com a beguda revelació ha estat sense dubte algún el BLAVET (tant la còpia com la marca original), que va arrasar la nit de dimecres i la seva estel ha durat la resta dels dies (excepte diumenge). Però es tracta d’un producte concret de obrir i bocar, com el menjar ràpit, per la qual cosa no te mèrit la seva preparació. Aquest tipus de productes solen ésser èxits comercials, en la major part dels casos de fama efímera com ja ho foren en el seu día entre altres la “pometa verda” ó el “whisky peché”.
Hi ha qui diu que a l’Estat Espanyol, de Despeñaperros per amunt es beu kalimotxo y de Despeñaperros per avall es beu Rebujito . La paraula en qüestió que algú va dir que li resulta malsonant és difícil de traduïr (Sería com voler convertir el “Burret” en burrito, que deixa d’ésser una beguda i es converteix en un menjar mexicà
. Pareix ésser que el nom en qüestió està registrat per Hijos de Rainera Pérez Marín, S.A., propietaria de Manzanilla "La Guita" i Compañía de Bebidas Pepsico, S.A., propietaria de Seven Up, i per tant aquests serien els dos components integrants del brebatge. (L’origen del gel que és el component més abundant no està regulat). Però abanda d’aquest aspecte més legal que real, és la beguda típica de la Feria de Abril i les demés fires d’Andalucia, on cadascuna en té el seu propi, i les receptes consultades canvien més que les de la paella (la de la Guita i Seven-up seria com la de la paella de la Parreta). Totes aquestes fires tenen un component comú en la de Pego, si LA CALOR!. A la filà s’ha estat elaborant amb vi fino Tio Pepe D.O. Jerez i gaseosa Konga. Per reforçar el seu gran carácter refrescant, s’han afegit unes fulles d’herba-sana xafades, recomanades en algunes de les variacions consultades.
Aquestes fulles d’herba-sana son component bàsic del Mojito , de ahí que induïra a la confussió, però aquest enguany no s’ha deixat veure, o almenys jo no he vist cap coctelera. Si voleu coneixer-lo, no deixeu de visitar aquest darrer vincle i aprofitar per visitar la web sencera. És la d’un fabricant de ron, i com en la majoria de les que anuncien begudes alcoholiques us demanarà la data del naiximent i lloc des d’on conecteu, però val la pena entrar, sempre és un bon moment per gaudir de la música i ambients Habaners, a més a més de poder coneixer l’autèntic Mojito de primera ma. També hi trobareu informació sobre els altres dos grans clàssics combinats cubans; Daiquiri i Cuba-libre.
Altre en aquest cas brasiler, que si ha tingut una presència notable ha estat la Cahipirinha, al estil Cubalibredellimaambprougelquefacalor, per la qual cosa m’he permés adjuntar una de les pàgines del text que Garci dedica als grans clàssics de la cockteleria (No hi havía millor manera d’explicar-ho). A banda de la recepta, el llibre barretja combinats amb referències cinematogràfiques (1 per capítol), fent un repàs dels seus favorits amb els millors moments per prendre-se’ls.
Us deixe referència dels llibres esmentats, ara que hi ha temps per prendre la fresca baix d’una morera. Si a algú li ha picat la curiositat, de ben segur els disfrutarà. A més a més, ambdos us faràn gana de passar a la fase pràctica. Ja ho provem, l’any que vé.
Bon profit i bon estiu ! ... i No us bufeu !
EL QUE HEM MENJAT de PLA, JOSEP y CATALA, FRANCESC. EDICIONES DESTINO, S.A.
BEBER DE CINE de GARCI, JOSE LUIS. NICKEL ODEON.
Tags: gamba, mojito, rebujito